Fem turisme. Viatgem per llocs on no hem estat mai. Recorrem carreteres flanquejades per boscos d’una suavitat
exquisida i paisatges nus amb ninetes que són llacs de cristall.
Admirem els
solcs que es veuen damunt l’ epidermis terrenal, solcs fets per milions de somriures
i per marees de dolor.
Viatgem
junts i descobrim racons que no sabíem, les mans enllaçades són planells per a explorar i que exploren.
La pell és el vehicle que ens transporta cada segon un pas més lluny, els dits
uns centímetres més a prop del cel.
El turonet té una piga, a l’horitzó hi ha una clariana que
es nota avellutada i fina. I després de la curva vindrà un petit mar interior
amb salabror i onades. D'on trenca la rialla en surt un devessall d’alegria i
de goig que ens encanta.
Trobem terminacions nervioses que són fites que ens marquen
el camí següent. No ens parem, continuem
aquest viatge fins a arribar al cim o al final.
Arribem lluny o a prop i ens hi quedem just uns segons.
2 comentaris:
Planejant algun viatjet?
Molts Pons!
Publica un comentari a l'entrada