L'home que vull
és alt, `prim, ros, fort i valent. N'estic enamorada
fins el moll de l'os. Té un somriure burleta que em deixa paralitzada
com un raig làser quan va per mi, i un posat
dret i altiu que el pot fer semblar orgullós. Té un perfil contundent i els pòmuls alts. Les
celles poblades i molt marcades. És un home molt masculí però de
faccions petites i ondulacions suaus al rostre. Té la pell rosada, sempre
calentona. Les seves mans són fortes i delicades. Fan anar tota mena d'eines, mecàniques,
elèctriques, sofisticades i simples, munten i desmunten fan i desfan, treballadores
incansables. Les seves mans m'agraden molt.
El meu home és físicament molt atractiu però el que és més atractiu és
la seva personalitat i la manera com em tracta a mi. No és gaire parlador, de
vegades sembla que es guardi secrets, que segur en deu tenir de petits, mitjans
i grans. En les seves fantasies hi ha tenir un castell de mil anys i viure envoltat de tresors i col·leccions peculiars. El meu home és un home d'acció. Necessita moviment, és
un caçador que busca la presa i que defensa el seu ramat. És un vigilant a l'aguait dels perills. Un navegant d'aigua dolça que somnia trobar
el botí que uns pirates dels mars
del sud van oblidar fa dos-cents anys.
El meu home té cops amagats, a vegades és molt romàntic i em fa tremolar
d'emoció quan ho és. El meu home m'ho donaria tot, però no té ni idea que no
vull res seu més que el seu cor. I que el meu, ell ja el té guardat per sempre.
Bé, de fet crec que sí que ja ho sap.
1 comentari:
a mantenir-lo doncs que aquestes coses costen de trobar i més de mantenir
Publica un comentari a l'entrada