El director general nou de trinca que tenim a l'empresa s'ha ben retratat al dinar de
Nadal d'aquest any.
El menú triat per ell, incloïa un pica-pica, un grapat de plats principals per a escollir, quatre o cinc postres, vi de la casa, aigua, pa, cafès etc.... El restaurant era un lloc rústic, d'embotits i carn a la brasa, sense pretensions, ben conegut a Comarques i amb més de 40 anys de trajectòria i taules plenes a vessar. De
bones a primeres, es fa portar la carta de vins. L'ànima caritativa ens regalava a tots nosaltres els pobres treballadors
assalariats i súbdits feudals, que no podem distingir amb criteri ni sabem de bons vins, 3
ampolles de “Frotos”, per a que poguéssim saborejar les delícies de la vida que ens estan prohibides ( i que evidentment ell coneix molt millor). Ens porten com a
part del pica-pica entrant, un carpaccio de peus de porc amb escalivada, una
menja senzilla però gustosa i ben preparada. El comentari en veu alta del nou cap: “els peus de porc per als porcs”.
Ell no els va tastar i ens va catalogar de porcs a tots qui ho vam fer. La mestressa del restaurant s'acosta preguntant si
faltava res i si tot estava correcte. També llavors va deixar anar comentaris poca- soltes a una senyora de més de 70 anys que du tota la vida
treballant.
Aquest director que ens han posat, encara no el coneixem
gaire. Hi hem tingut poques converses i les que hem tingut han estat per temes
laborals molt concrets i poca cosa més. Es va passar mig àpat desaparegut fora el local,
parlant pel mòbil, i l'altra meitat la repartint critiques al menjar i passant el braç per la cadira de la
comercial, adoptant una actitud molt intimidadora gens professional, que els feien semblar més una parella que no pas superior seu.
El seu llenguatge corporal parlava sol, tombat cap a ella ignorant els altres comensals, acorralant-la, agafant-li el seu vas de cervesa i bevent-hi d'ell davant de tothom.
L'hem conegut més veient com es comportava en aquest dinar
que no pas amb les accions realitzades a l'empresa durant el mes que porta en
aquest càrrec.
Deu ens agafi confessats.
2 comentaris:
Amb sort no hauràs de tractar gaire amb aquest home que viu en un altre mon.
Pons, em temo que sí que hi hauré de tractar i molt.
Publica un comentari a l'entrada