Continuant amb l'apunt de la penúltima entrada al blog, Catalunya
i Espanya han apostat molt poc en la formació d'adults. A la nostra societat
s'ha prioritzat la formació dels joves i
que els joves accedissin a la
universitat gairebé massivament, cosa que s'ha aconseguit abastament.
En canvi el que no s'ha aconseguit és que aquest percentatge
de ciutadans que abandonen els estudis de joves, intentin recuperar l'interés en formar-se una mica més tard.
La meva experiència a Suècia, em va fer adonar que mai és
massa tard per començar una carrera, que mai és massa tard per a canviar de professió, que mai és massa tard
per a repensar-se la vida que un vol tenir, ni la feina que un vol fer o per recomençar de nou.
Vaig
conèixer una noia de 40 anys que
iniciava estudis de pedagogia especial.
Entusiasmada amb la il·lusió d'un canvi de vida, la persona en concret havia
treballat en una fàbrica d'aspiradors tota la vida, a la cadena de muntatge. Per
ella la perspectiva d'una professió reconeguda amb una titulació que l’avalés
va fer que aquesta persona creixés com a
individu. Es va transformar de tal forma que ja no era la mateixa d'abans.
L'estudi d'assignatures teòriques va fer que es plantegés moltes coses i que
veiés la realitat que l'envoltava d'una forma nova i diferent amb molt més
criteri. ( O fins i tot amb molts més dubtes!)
Crec sincerament que ens faria molta falta això a la nostra
societat. No tothom estaria disposat a invertir el temps i l'esforç que un plantejament d'aquesta magnitud comporta però sí que per a alguns seria la vàlvula que tornaria a donar sentit a les seves vides i que els faria recomençar de nou. Començar de nou és molt necessari de tant en tant.
Cremar allò vell i fer foc nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada