Dormir a llocs diferents

Una de les coses que trobo més agradables de la llar és un llit ben fet amb llençols nets que facin una  discreta olor de suavitzant i que tinguin un tacte fi i suau. Sembla com si el primer dia que em fico en aquests llençols acabats de canviar  hi dormi més bé i tot. 

Però fins i tot  amb una cosa tan simple com  la forma de fer el llit   hi ha diferències entre els països.

Fa molts anys que em pregunto per que els suecs fan els llits de la manera que la fan i per que hi ha tantes diferències en la forma com dormen els europeus del sud i  europeus del nord. 

Per començar els suecs utilitzen uns coixins molt més petits i quadrats que els coixins que fem servir a Catalunya. Els catalans tenen forma de barreta llarga i acostumen a fer la mida de tota l’amplada del llit, 80,90, 70 cm  (x 2) segons siguin per llit de 80, 90, 135, 160cm. Els suecs tenen una forma quadrada que s’acosta a la forma del cap, si canvies el cap de lloc has de moure el coixí en paral.lel (!).  D’acord amb això les coixineres estan  aleshores confeccionades amb aquestes dimensions i formes. 

Em trobo que  tinc roba de llit  comprada a Suècia ( o a cadenes sueques)  de mides completament desavingudes  amb els coixins catalans, (tot i en tinc també de suecs) i no acaben de quedar bé  però no tinc altre remei que fer-ho servir igualment. Coixins massa grans o massa petits per a coixineres massa grans o massa petites, formes quadrades i formes allargades, un embolic gens estandaritzat.

Un altre tema són els llençols i els fundes nòrdiques. A Suècia les fundes nòrdiques són de mides justes, no acostumen a ficar-les per sota el matalàs, només les posen per sobre el llit i a vegades fins i tot les dobleguen fent una mena de "burrito" mexicà ( us en posaré una foto per veure com les he trobat a vegades als hotels). Les fundes nòrdiques aquí a Comarques fan una pestanya per que la puguis enganxar per sota el matalàs i no es bellugui mentre dorms. 

Però  el millor de tot és aquí encara tenim la sort de que a moltes cases, fan servir llençols i cobrellits dels d’abans, i que  fins i tot a les botigues s’en troben de nous,  fets amb teixits bons, de diferents mides, on pots col.locar-hi entremig una manta  o no, que pots doblegar la gira del coixí fent que el brodat o el voraviu surti arran de coixí  i quedi a la vista, quedant com un llit super ben fet, allisat i amb una presència que convida a estira-s’ hi i a descansar d’immediat. 

A Suècia això ha desaparegut totalment, i només deu quedar a les cases velles on hi viu gent molt gran que a mida que es va morint ho va deixant per a les subhastes que fan els parents quan buiden les cases.

Quan vaig a Suècia tinc debilitat per les botigues de segona mà i remeno entre els seus tresors la roba de llit antiga (moltes vegades per estrenar) que els suecs ja no volen ni regalada. He trobat coixineres de cotó cru (sense tintar) amb brodats, fistons amb filigranes i autèntiques meravelles per preus irrisoris que un cop rentades i planxades em fan tancar els ulls en el més bonic dels meus somnis. 

M’agrada poder ser jo qui valori  el que les mans d’un altre temps van saber fer amb delicadesa i amor.