Transculturalitat

Molta gent admira les persones que parlen idiomes. Últimament, a tall d'exemple,  he vist per les xarxes molts comentaris fent ressò de les llengües que parlen alguns polítics catalans i valorant-ne el seu coneixement, en contraposició a d’altres polítics espanyols que no parlen més que la seva llengua materna.  Això em fa pensar que en la nostra societat (la catalana) el fet de saber parlar idiomes estrangers està molt valorat, potser fins i tot sobrevalorat. Inclús com a mostra de la intel·ligència de la persona.

Tenint en compte això, una altra reflexió que voldria fer és que en alguna ocasió enmig d'alguna conversa  m'he trobat amb persones que em deixen anar que ell/a l’anglès o el francès o la llengua que sigui no la parlen, que no la van poder estudiar. I es comparen  per exemple amb una persona que sí que parla aquella llengua i com si es situessin al mateix nivell formatiu i professional que l’altra, exceptuant doncs que els falta (per posar un exemple) l’anglès. Parlen del coneixement d’un idioma com si fos el tenir o no tenir una vacuna.  Diuen : “Veus això de l’anglès sí que és la única una cosa que tu tens i jo no”.

Aquestes persones obvien un fet molt important, saber una llengua no és simplement com posar-se una vacuna, que tu la tens i l’altre no. El fet de saber una llengua estrangera implica a part de fer servir uns mots,  conèixer una cultura, una manera de pensar diferent, haver tractar amb aquella cultura bastant temps per entendre les situacions que es viuen i com les expressen,  significa una manera de ser diferent, altres paraules sí evidentment, però no només un conjunt d’altres paraules, sinó una forma diferent de fer servir aquelles paraules, en un entorn concret i en una cultura concreta. També significa entendre les seves tradicions i el seu tarannà. 

Per molts cursos d’anglès que facis, entendràs la seva cultura molt millor el dia que realment trepitjaràs un país d’aquella parla.

És la pragmàtica en contraposició a la gramàtica. L’una sense l’altra són completament insuficients. Per això les llengües s’han de practicar i no només estudiar, i a poder ser s’han de practicar en el lloc d’orígen.