Erotisme i Literatura

Ja fa un temps que estic treballant amb un text que podría arribar a ser novel.la. Es troba en un estadi intermig, embastada, no acabada però amb tota la trama central lligada i els fils argumentals generals gairebé bastits.

La idea d’aquesta novel.la s’em va acudir quan feia poc que havia abandonat Suècia i acabava de tornar a Catalunya. Va ser quan hi va haver el "boom"  de les cinquanta ombres petardes de Grey amb la seva horripilant traducció del títol que va fins i tot merèixer una entrada al meu blog. Anava pel carrer, a l’autobús o al metro i veia desenes de “senyores” amb les cames creuades llegint envermellides i controladament dignes aquell manual de masturbació, senyores que d’altra banda potser no  acostumaven a llegir massa. Revolucionari en sí.

No em voldria fer la xula però jo de literatura eròtica, tot i que ara ja fa molt temps no en llegeixo, sí que en vaig llegir i molta quan era infinitament més jove, als 18 o 19 anys: Henry Miller, Anaïs Nin, La col.lecció de La sonrisa etc…  I per mi aquest gènere no és res de l'altre món, ni el venero ni el rebutjo; però  a no ser que tinguis molt clar què vols fer amb aquesta mena de llibres prefereixo els llibres de llegir i prou sense activitats simultànies.

El fet concret de les obagues d'en Grey, és que dubto de la qualitat narrativa de l’autora en qüestió (i de la traducció of course!)  però no li nego la intel.ligència a l’hora d’haver tret un producte comercial tan necessari i amb tan d’èxit per  a la  nostra societat. Jo no el llegiré però segurament si en tinc l’oportunitat veuré la peli perque sóc una gran consumidora de cinema. M’empasso molts films de dubtosa qualitat però que em distreuen i em resulten un placebo desconectador per  a la ment, i només per això  ja crec que si la pel.licula de les putes ombres està mig ben feta, me l’empassaré com la “garganta visual profunda” de la mateixa manera que engoleixo pelis romàntiques de la meva admirada Diane Lane.

Sóc conscient que m’he desviat molt del tema que havia encetat, la pseudo novel.la que escric a etzagaiades, quan tinc temps,  inspiració i ganes i que fa massa temps que dura. I és que el tema que tracta és similar al fenòmen de masses Grey, d’aquí que em motivés  començar-la quan  vaig observar aquesta ebullició lectora del gènere femení.

Per resumir-ho d’alguna forma és una mena d’ anti-heroïna de la novel.la erótica. I hasta aquí puedo leer. Hahaha.

Si algú té curiositat haurà d'esperar, i no sé fins quan.

Amor i Bon estiu a tots.