Competitivitat

Vivim en una societat tan exigent que coses tan simples com triar una activitat extraescolar es transformen en un gran interrogant. Jo de petita vaig provar moltes  extraescolars: bàsquet, patinatge, dibuix, natació, guitarra, teatre, anglès  i tot i que només  vaig tenir continuïtat l'anglès, de totes les altres en vaig treure alguna cosa.

A mi m'hauria agradat jugar després de l'escola. Tenir un grup de joc actiu. I crec que això no existeix. Ara l'ampa de l'escola del meu fill ofereix una activitat que es diu “multiesport” que m'agradaria que el meu fill provés i que així triés quin esport li agrada més per fer com  “hobby”.  El fet però és que els grups d'esport ja  siguin els clubs municipals o les lliguetes entre escoles són tan competitius que el nens que no tenen aquest  sentit competitiu queden exclosos per la seva actitud més passiva. El meu fill és un d'aquests:  no li importa ser el primer en arribar a la cursa ni guanyar un partit. Ell només vol divertir-se.