Vull que el aquest home em segresti, se m’endugui lluny i
estigui només per mi.
No vull ser el plat que sobra, ni les postres, ni el que
queda quan tothom ja ho ha merdejat tot. No vull ser ni segona part, ni mitja
part, ni cap part, ni la que cuina bé i
tot ho endreça.
Vull ser l'estrella, "*", el tot, la protagonista, el centre de la seva
mirada, el nucli del seu món. Vull
notar els seus ulls damunt meu, com em despullen i s'em mengen.
Vull que em digui que
em desitja i que d'una revolada m'empenyi cap a ell i apreti el meu cos contra
el seu.
Vull saber i sentir que no pot estar sense mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada