Abans aquesta anatomia no era de domini públic. La gent es guardava
les seves parts de ser exposades a l’aire lliure i només en
algunes platges nudistes o alguns vestidors
(separats) de les piscines es
podien apreciar les diferents naturaleses de frondositat, textura i color del
pèl púbic.
Ara amb programes televisius com "Adan y Eva" , tot queda
exhibit a l’intempèrie per astorament o delicia de l’espectador. Els
que estem com jo desfasats en la
moda i allunyats de les últimes tendències
quedem sorpresos de que totes les participants
ens instrueixin que avui, si vols anar estar al dia, cal fer-se l’integral.
El brasiler dels 90 es cosa cavernícola
i bruteja.
Considero que posar una mica de xispa i
varietat esculpint la molsa d’"allà baix" amb l’ajuda d’un Eduardo Manostijeras de
la manera més extravagant que et plagui pot tenir el seu què: floretes, cors,
trèbols, estrelles i de tot pot ser l’excusa per passar una bona estona i
distreure’s. Però jo no acabo d’entendre aquesta moda pre-púber de deixar-ho
tot al ras. Erm com un desert, com una pista d’esquí per a debutants. Zona devastada on
no hi creix ni un bri. Amb l’equívoc d’alguns
més joves que poden potser fins i tot arribar a creure que aquest él l’estat original
i normalitazat quan en realitat no ho és en absolut.
Que tot canvia, les nostres àvies ho saben prou, la moda també va fer als
anys 50 i 60 depilar-se les celles fins
a deixar-les calves, que després de tanta cera i tanta pinça van acabar per dibuixar-se-les amb aquell
toc esperpèntic que causa en alguns
rostres el traç maldestre del Khol.
Jo només us diría, ànimes càndides, que aneu amb compte amb l’ús de
tècniques dràstiques si encara teniu pocs anys. Potser que que als 40
necessiteu utilitzar un postís i, "allà baix", damisel.les meves, el bisonyé us
podria fer passar un mal tràngol. Una
gran incomoditat penso jo.
