Smart cities, hotels i cafès amb wifi, ciutats tecnològiques, escoles amb pissarres
digitals, milions de persones amb telèfons mòbils intel.ligents, internet a l’abast
arreu on es va, conectats per saber-ho tot, per coneixer quant més millor, l’informació
ens desborda, ens colapsa, ens ofega i al mateix temps nens que no tenen garantits tres àpats al
dia, avis vivint en pisos sense calefacció, infravivendes on s’amunteguen
persones per a dormir, llits calents amb immigrants arribats dins de camions
de carn fraudulenta, fabeles urbanes al centre de Barcelona on es recull
xatarra, gent que utiliza menors per a demanar almoina.
Semblen universos
paral.lels però no és així. Conflueixen en el temps i en l’espai, ens creuem
amb ells, fins i tot aquests universos es relacionen entre ells i ens n’adonem i no ens agrada.
Alguna cosa està mal pensada desde l’inici
i és molt difícil saber com es pot arreglar. Podem arribar a tenir totes les
dades imaginables a tocar dels notres dits però
això indiscutiblement no ens fa, en absolut, més savis.
1 comentari:
Alguns han arribat al punt que la tecno els fa més burros. Les coses en la seva mesura solen ser bones, cal saber-les utilitzar.
Un molt bon apunt.
Publica un comentari a l'entrada