No sóc fan del seu equip. Però ell em cau bé. És intel.ligent. Feia atletisme. Té moltes més taules que qui ha estat el seu contrincant en els últims temps. Sap idiomes tot i que mai l'he sentit parlar.
Vint-i-un anys fora de
la professió. Vint-i-un anys apartat voluntariament de la docència i de la
Universitat. Ara plega de la política i s’en torna tan tranquil i tan panxo
cap a la seva antiga feina. Tema que ja deu tenir parlat i ben lligat.
Això no ho pot fer ningú. És
a dir si jo deixo el meu lloc treball habitual als, posem, 40 anys com ell va fer, per dedicar-me a la política, m’hi estic durant vint-i-un
anys puc després pretendre tornar al meu
lloc de treball antic… ? O és que sóc molt i molt optimista o és que tinc uns privilegis i una sort increïble. Vint-i-un anys fora de la feina no és una excedencia,
no és un any sabàtic, no és un stage temporal a l’estranger, ni una època per cuidar els nens.… És una altra vida!!
Als 63 anys li
tornaran a donar la feina que seguramemt
ha estat ocupant una altra persona per a
jubilar-se d’aquí a poc??
Moltes persones voldrien apartar-se un anys per fer altres tasques com criar els fills, provar feines noves, arrencar un negoci... però podent tornar a la feina al cap de un parell o tres d'anys si no anés bé o s'acabés l'època de criança. Però 21 anys!!!! i llavors tonar?? Jo no hi veig la continuitat. Jo ho veig com un tornar a començar. Aquest senyor s'haurà de reciclar i posar-se al dia. La química orgànica haurà canviat força en 21 anys.
Quan vaig sentir la noticia vaig quedar de pedra. Em va xocar.
El sistema continua sent un txollo per a uns quants, els poquets que manen. Per a la resta una merda amb patates.
1 comentari:
ja saps, en la propera reencarnació et fas política ;)
Publica un comentari a l'entrada