dilluns, 28 de maig del 2018

Jardí


Finalment tinc un jardi. Un jardí i un hort. Una cosa que havia volgut tota la vida  i ara fa cosa d’un any que la puc gaudir. M’agrada molt poder sortir a fora i veure com creixen les flors, com verdeja la gespa, com les moreres ja tenen totes le fulles i adonar-me que fa quatre setmanes ni es podien intuir. A l’hort poca cosa hi hem plantat. Les maduixes que van començar l’any passat, aquest any s’han fet mates ufanes i fan molt fruit. Cada dia n’hi ha més de vermelles i ja n’hem menjat i tot. Dos mesos de primavera amb moltíssima pluja donen uns resultats espectaculars. Una altra cosa per la que tota la vida havia sospirat és la de tenir un animal de companyía: un gos. Un gos gran i pelut. I em moro de ganes de tenir-lo però alhora veig que em será una càrrega que caurà sobre les meves espatlles com la majoria de coses: la casa, la compra,  la roba, el fill, la cuina…

I per això hi faig una mica de resistència. Penso que també podría ser una cosa molt bona pels nens de casa, el meu fill i la filla d’en R. Segur que sí, però l'obligació de cuidar-lo, ser-hi tres cops al dia, no oblidar-nos de res... em crea moltes reserves i em fa pensar que enlloc de ser una satisfacció es podria convertir en una càrrega, un maldecap més.






2 comentaris:

Pons ha dit...

Per mi un jardí ja es un maldecap, de fet una planta ja es un maldecap per això no en tinc ni una, ni tan sols de plàstic.

Garbí24 ha dit...

Tenir un animal i no tenir temps per ell, és mala idea. I per tenir un animal de companyia que estigui quasi sempre sol, fa que deixi de ser de companyia per ser de obligacions diàries.
Una molt bona proba per molts és el fet de que te'n deixin en confiança un durant 15 dies. Desprès es veuen els pros i contres.