Els sense dents d'en Frankie

A l’obra de Victor Hugo, “Les Miserables”,  són els “sans culottes”, la multitud marginada de més baixa estratificació social, els grans protagonistes de la Revolució Francesa. Ells són qui van fer la revolta contra l’èlit putrefacta que governava la França del S. XVIII.  

Curiosament a la societat dels nostres dies  han aparegut uns altres “sense”. Em refereixo als « sans dents » ( desdentegats) del President de França, François Hollande. Un polític socialista, que amb certa virtut humorística es retrata en cercles privats com a un cínic arrogant i fastigós que anomena d’aquesta manera els ciutadans més humils . Ja entemem  que Valerie Trieweiler ha publicat al seu libre de memòries tota aquesta col.lecció d' intimitats  en venjança a la infidelitat del seu ex-garrinet François, però no és menys il.lustratiu de quina mena de persones són les que exerceixen el  poder quan arriben al poder. Potser poden haver lluitat per uns ideals a la seva joventut, poden haver militat en defensa de la justicia i la igualtat però quan són ajeguts a la seva poltrona, la poltrona del poder i del ceptre imperial,  ens miren  a nosaltres als pobres, amb arrogància, per damunt l’espatlla,  i ens desdenyen amb paraules i pensaments repulsius com als desgraciats sense dents que som, que no podem costejar-nos els astronòmics tractaments bucals, ni els brakets per a als nostres fills. 

Som uns desdentegats que amb el nostre treball ens segueixen exprement fins a treure’ns tot el suc per que ells i els seus puguin anar ben dentats i fotre’s els filets mignons mentre nosaltres en hem de conformar amb les tristes farinetes que són  l'unic que podem menjar "sense" mastegar.