Quan tens fills és
quan més t’adones de que els horaris dels grans no poden ser bons. Sopar a les
22:00h és tan irracional com poc saludable. Posar els nens a dormir tard
és una pràctica més que generalitzada que l’únic que fa és nens morts de son
que no puguin despertar-se de bon humor al matí.
Estic tipa de veure mares amb nens petits (amb
cotxet) al carrer que tornen a casa
a les 10 de la nit un dia qualsevol.
Anar a dormir a la 1 de la matinada per haver seguit un "late
night show" televisiu tampoc pot ser bo
si al dia següent t’has de llevar a les 6 o a les 7. I fer un dinar de tres plats, postres, café, copa i
puro després de 7 o 8 hores de no tenir res a l’estòmac, tampoc.
Si no em traeix la memoria, quan estudiava ( fa més de 20
anys) la tarifa telefònica més econòmica començava després de les 22h. A aquesta hora a la majoria de païssos d’Europa
no es truca a ningú. És massa tard i la gent o ja és a dormir o poc en falta. Si ho
fas s’espanten i creuen que es tracta d’un accident o una emergència.
Els nens petits a Suècia s’en van a dormir com a molt tard a les 19-20h i es desperten amb
la llum del dia, potser a les 6:30 o a
les 7 del matí. Es valora un esmorzar a taula amb la familia, i es
considera important sortir de casa ben alimentat.
Aquí l’esmorzar sovint es fa de peu dret a casa o a la barra
d’un bar i consiteix en un cafè breu i espès que s’assembla més a una dosi de medicament
que a una aportació saludable d’energia per començar el dia.
No tot es tracta de que s’escurci la jornada per la part
final del dia. Els horaris laborals són igualment absurds i descabellats.
A Comarques al migdia, de les 13 a les 17 tots els comerços están tancats. Jo
en dic horaris de pagès, però els hauria de dir horaris de burgès. Perque a
pagès sí que segueixen uns horaris com cal.
A pagès, la feina es fa amb la llum del dia. Es treballa més
a l’estiu i menys a l’hivern. A les 12 es feia la “beguda” el que es deia en
castellà el “almuerzo”. I de fet són horaris més naturals que s’haurien de seguir
perque el nostre cos s’hi adaptaría millor. Menjar i descansar cada 4 hores de treball.
Un altre element a repudiar són les reunions convocades a les 5, 6 o 7 de la tarda pels responsables de les empresens quan es suposa que a aquestes hores un treballador el que té són ganes de plegar, anar a buscar els nens i té el xip laboral a una altra part del seu cervell.
Però com és ben sabut sempre hi ha alguns personatges a les oficines que volen fer-se notar. De nou del matí a les cinc de la tarda es passegen amunt i avall amb algun paperot a les mans fent veure que han de consultar tal cosa o tal altre, i just a les 17h els entra la feinada i no alcen el cul de la cadira. Es queden a fer "hores extres". A ser vistos pels "jefes" com els grans pencaires. Arriben a casa a les tantes del vespre esgotats deprés de la llarga jornada. Però els que no sospiten els seus jefes és que en el fons s'han esqaquejat e la doble jornada de la que les seves dones no poden escaquejar-se. La jornada intácabable que sovint carrega a les dones, mares, avies etc.. recollir els nens, fer rentadores, fer el sopar, planxar banyar les criatures... I els és mil vegades més plaent quedar-se a l'ofi que no pas estar al peu del canó com la dona-mare treballadora.
1 comentari:
Els horaris espanyols i de retruc catalans també són herència del franquisme, quan amb el creixement econòmic hi havia molta feina però mal pagada i la gent havia de tenir dues feines. Així es van crear els "torns" de matí i tarda: de 6 a 14h i de 15 a 22h o similar. És clar que això primer només era pels treballadors de fàbrica però mica en mica es va anar establint com a horari normal de feina/àpats.
Publica un comentari a l'entrada