Servei de Bar

L’engegada a la merda més solemne i convencuda que he fet mai va ser enmig de la nebulosa del dolor, en un món que es debat entre la consciència i l’inconsciència quan al pare del meu fill li vaig dir:

-Rei, em sembla que a partir d’ara ja no et faré més cas.

I tot seguit dirigint-me al personal de la sala de parts vaig barbotejar:

-Si us plau, posi'm una “walking epidural”.

Tot això exclamat i pronunciat en un suec standart de manual.

L’anestesista, emulant un dispost i amatent  cambrer va contestar-me:

-Walking epidural marxant!

En aquell mateix moment em vaig quedar rendida a l’espasa del part natural. El dolor s'esvaí com per art de màgia a la mil.lèssima del segon en el que el líquid perniciós entrava a la meva sang. Llavors adonant-me que tot déu menys jo s'havia estat tronxant de riure per la manera com havia demanat "el beure" vaig retornar a la realitat.

 

Aviat farà 6 anys.