L’alimentació
està de moda i no és una cosa recent. Fa més de 10 anys que observo especialment
al nostre país i entre persones de cert
nivel social i/o cultural una obsesió amb el tema de l’alimentació. Els últims anys l’interés i el coneixement pel
menjar ha crescut a tots nivells: gastronómic, científic, dietètic, de salut
etc..
Moltes persones
que es troben bé i que no tenen alèrgies, ni tan sols sobrepès han consumit tanta
literatura sobre l’alimentació que actuen amb aquest tema de manera compulsiva. Comencen llegint articles, llibres,
empassant-se programes de tv i mirant documentals però a vegades van més enllá i
acaben anant al nutricionista o a la botiga de productes dietètics per aprendre
més i per triar els millors aliments que creuen els faran més sans, més
intel.ligents i forts, quasi immortals. Compren ecològic i biològic, es fan vegans estrictes, tot i que molts d'ells són urbanites i mai han vist com es planta una patata ni d'on surten els cigrons.
Conec persones
que ja fa molts anys que es van apuntar als cereals integrals, altres que van
deixar de menjar carn, altres que van
deixar de prendre llet de vaca, altres que van deixar de consumir ous. No sé
ben bé sota quina prescripció o quina creença. Algunes potser trien el que els
agrada i ja està. Altres creuen que la
carn o la llet són autèntics verins pel seu metabolisme i que si en prenen els
farà mal. Sovint trenquen el seu menú habitual com que n’estan tan convençuts acaben tenint una indigestió. Les últimes tendències són apuntar-se a la dieta celíaca, productes
sense glúten o fins i tot sense hidrats de carboni. I com que moltes d’aquestes persones ja no prenien ni
llet ni carn doncs es queden amb un ventall més reduït de possibilitats
mengívoles.
Ah, això sí ! com que són
persones de lo més modernes i supermegaguais quan les convidin un dia provaran el pastís brûlé
de foie de gasela africana, i les croquetes d’algues farcides d’aleta de tauró
coreana. Encara que el foie estigui inflamat i les croquetes tinguin anisaki.
Peró si venen a
casa a menjar escudella i carn d’olla et diràn: Ui és que jo d’”això“ no en menjo.
Afortunadament
per mi, menjo de tot i més.
6 comentaris:
No m'estranya que tothom tingui intoleràncies i punyetes d'aquestes, la gent no sap què és menjar bé. Jo menjo de tot i variat, i l'escudella i la carn d'olla és el meu plat preferit de l'hivern.
pobrets... no saben el que es fan... si menjar es el plaer més gran que hi ha! O el segon :P
Jo sóc dels que crec que hem de menjar de tot però no hem d'abusar de res.
Amb un entrecot una torrada i unes cartxofes ala brasa, tenim carn, gluten, verdura i està per tirar cohets.......visca la dieta......Mediterrània.
Teniu raó, però hi ha molts gent que amb aquest tema s'encén i en fa bandera a la defensiva.Potser no és tan extremista com el que diré ara però a mi em fa pensar que pot arribar a ser un transtorn alimentari com l'anorèxia o la bulimia el fet de ser tan sel.lectiu i reduccionista amb els aliments.
La foto és una fava de soja, aliment amb molts adeptes, que volen ser ecològics bla bla bla i que poster igneren els milions que gastem en transport i contaminacó a Espanya important cents de milers de tones d'aquest "delicia" culinària.
Entenc el que vols dir: a mi la gent que massa sovint diu "d'això no en menjo" em fa patir! Trobo que gaudir d'una alimentació variada, sana, ètica i responsable, va de la ma amb gaudir de la vida! Afortunadament sóc taure -com molts cuiners!) i m'encanten els plaers de la vida, el bon menjar el primer de tots! (Negaré haver citat l' horòscop tot i que aquesta prova quedi per escrit!)
Hahaha Anna! No diré a ningú que has mencionat l'horoscop!!!
Publica un comentari a l'entrada