A moltes, com a mi, ens agraden
els actors que no són els típics guapos.
Per exemple, tothom qui em coneix sap que
m’agrada en Hugh Laurie, i ja m’agradava quan feia l’escurçó negre.
També em va agradar en Kevin Spacy en una
època passada. Però anys més tard vaig tenir un jefe que s’hi assemblava molt. Moltíssim,
i em va deixar d’agradar l’actor per la proximitat com si diguessim.
Un altre actor
que m’agrada és en Tim Roth que no es pot considerar una bellesa masculina
standart. Sobretot a les seves primeres pel.lícules on el seu aspecte imberbe l’obligava a representar
papers secundaris de noiet esprimatxat i
simpàtic però amb poca cosa d’atractiu,
per exemple a “Four rooms” era el grum (botones) de l’ hotel que es tornava boig
amb tot el que li feien passar. Però sobretot em va comencar a agradar quan va
protagonitzar la serie “Lie to me”. La maduresa li ha anat molt bé a aquest
actor i de ser un secundari graciós, ha passat a ser un home interessant i
atractiu amb una personalitat que va de dins a fora i no com els bells
recautxutats que tot es queda a la superficie. Un brindís per aquest senyor!
1 comentari:
Té un punt, sí! Jo també sóc més d'actors interessants i imperfectes que sedueixen amb alguna cosa més que una cara i un cos perfecte.
Publica un comentari a l'entrada