Durant un temps vaig treballar amb un delinqüent, amb un criminal i mentre
hi treballava cada dissabte a la nit, en el seu dia a dia ell delinquia,
cometia un crim que va ser molt sonat a tot Catalunya.
D'això en farà uns divuit o vint anys i recentment m'he assabentat que l'home és fora de la presó des de fa
ja uns anys. S'ha instal·lat en una contrada diferent de la que ell
venia per recomençar amb la seva vida,
suposo.
Algú que l'ha trobat m'ha dit que allà on s'ha establert segueix entabanant,
enganyant o mentint a gent per passar
desapercebut i que no se sàpiga el que va fer.
Era un individu perillós. Ja ho era abans de que fes el que
li va costar la garjola. Traficava
amb armes, amenaçava gent, xulesc, fanfarró i de ment molt curta. Intentava
relacionar-se amb gent pública, carrecs polítics municipals, policies,
funcionaris, etc… per fer i desfer les seves malifetes.
Tenia dona ( una mica curteta pobra) i filla.
Fa pensar que estem envoltats de gent desconeguda que poden
arribar a ser malvats i nosaltres no en sospitem ni el més mínim.
3 comentaris:
i malauradament n'hi han molts, masses, i encara surten massa aviat de la garjola.
Amb quina gent t’ajuntes...
Tota la raó Joan.
Pons, pel meu gust no m'hi ajunto pas. De vegades t'hi ajunten sense voler.
Publica un comentari a l'entrada