Vainilla i Caramel

Els serveis d’Aena són una delicia, en concret  i molt especialment aquests espais  humits, de bafarada humana i xafogosa que s’identifiquen  amb uns símbols masculí i femení a la seva porta i que habitualment reconeixem com a lavabos, sanitaris, wáters, comunes, retrets,  inodors, excusats i letrines... 

Últimament em veig obligada a ser una usuaria més d’aquests meravellosos serveis més sovint del que voldria i m’agradaria deixar palesa una observació que em sembla inaudita, sorprenent i completament fora de lloc.

Em pregunto a qui per Déu se li va acudir que era una bona idea ambientar els wàters del tots els aeroports d’Espanya amb la fètida i barata fragància vainilla-caramel?

Qui va tenir la genialistica idea , de pensar que una fragància  calorosa, empudegadora i enganxosa com aquesta tindria un efecte relaxant o convidaría a entrar en aquests espais  sense tapar-se el nas i no sortir corrents per falta d’aire?

Cada vegada que travesso el llindar l’aroma incontrolable m’ataca els narius i em deixa absolutament fora de combat. Les neurones es neutralizen i ja no sóc capaç de pensar, què hi anava a fer allà dins, només em venen unes irresistibles ganes de marxar quan més aviat millor. Entro ràpid, micciono, em rento les mans i fujo. Tot sense respirar.

El gran pensador del departmanert de marketing d’aena o de l’empresa que sigui, (ves a saber tu qui n’és el titular d’això ara…) es va cobrir de glòria quan va decidir ensolfatar els banys públics amb aquesta pudor ofensiva. Deixa el pobre viatger ko i li elimina fins i tot les necessitats d’excretar qualsevol materia líquida o sòlida que pogués tenir al cos just abansde travessar aquell dintell.

Jo li perfumaría el cervell a veure si deixa de pensar una mica.