Fa unes quantes
setmanes que és temporada de taronja sanguina. M’he tornat una ferma seguidora
d’aquesta fruita desde que l’he trobat i cada matí m’en prenc un suc com si fos
una medecina. No sé si és a causa de la
sanguina o que es nota l’arribada de la primavera però ultimament tinc molta
més energia.
La comunitat científica
afirma que la taronja sanguina és una de les fruites que té més efectes
antioxidants, com també totes les fruites vermelles: gerds, pebrot, tomàquet,
maduixes, magrana, nabius (que per fora on blaus però que el seu suc és
granat). I a mi m’encanten totes elles. Són dolces, refrescants, àcides i potents en sabor alhora. I potser és això que noto a l'organisme, que em torno una mica jove i que les meves cel.lules no envelleixen tan depressa. Si és així, ja hi estic d'acord!
Us deixo el meu
bodegó de taronja sanguina. Si hi penso,
un dia d'aquests faré la foto del vas amb suc que és d’un color senzillament meravellós.
4 comentaris:
Sigui per el que sigui....el cas és estar millor i amb ganes de fer coses. Que duri.
Però fes la foto ràpid perquè ja saps que te l'has de prendre ràpid perquè sinó marxen les vitamines! Tot i que no se on marxen...
I tant Joan! Mirarem que duri tan com sigui possible.
Sí, Pons les vitamines diuen marxen. Faré la foto abans no emprenguin el vol cap a la meva panxa!
Per aconseguir el màxim profit dels components es recomana prendre-la en dejú i si pot ser la fruita sencera, tot és provar-ho.
Imma C.
Publica un comentari a l'entrada