Comarques és la meva ciutat natal. N’he marxat varies vegades i hi he
tornat varies més. Amb Comarques sempre he tingut una relació d’amor- odi molt
intensa. He estimat la meva ciutat i l’he odiada a mort. Comarques m’ha atret
com un imant però també m’ha expulsat com un vòmit agre. No sóc de les
capelletes “de tota la vida” amb cognom de nissaga comarquina però tampoc
sóc cap nouvinguda, els meus avis hi tenien botiga i el meu pare és un “típic”
del casino de Comarques. Quan vivia a Suècia, en un poblatxo que també es feia dir ciutat,
Comarques de visita em semblava una ciutat viva, plena de moviment, amb gent al
carrer, botigues per triar i remenar, cafès i locals atractius plens a vessar d’activitat.
Comparant-ho amb el poblatxo suec, mort, buit i avorridíssim, Comarques
era gairebé una metròpoli. M’encantava.
Travessar la franja dels quaranta m’ha fet tornar a valorar
la mesura ideal d’una ciutat com Comarques.
Hi ha de tot: hotels, restaurants, bancs, escoles, immobiliàries, decathlon,
mac donalds, zara i 5000 hipermercats, però no pateix els col·lapses indigestos dels
budells viaris d’una gran urbs. Puc
triar sense esgotar-me en l’elecció. Arribo a l’altra punta de comarques en 5
minuts de cotxe sigui l’hora que sigui, i això em fa sentir genial. Comarques
té una plaça i un mercat on tot lo guay hi passa. Comarques té bars de copes i
discos per a ties granadetes com jo sense que ens facin sentir granadetes, sinó
que ens fan sentir “com abans”. Els comarquins són molt de Comarques. Parlen de
Comarques, fan coses de Comarques i són amic d’altres comarquins que viuen a
Comarques. Jo no sóc ben bé com ells tot i que a vegades m’apunto a coses que
es fan a Comarques perquè m’agrada.
Així ho escric, esperant dissoldre'm completament amb Comarques, algun dia i tornar a sentir que és el meu lloc,
que jo també sóc d’aquí i que sigui com si mai n'hagués marxat.
PS: La foto és meva d'aquest cap de setmana.
PS: La foto és meva d'aquest cap de setmana.
3 comentaris:
Perdona la meva ignorància però Comarques és un pseudònim, oi?
Cap ignorància i res a perdonar Kuroi! "Comarques" és com li dic a la meva ciutat al blog, si fos "comarques" amb minúscula segurament faria referència a les comarques de Catalunya.
Jo, des d' aquí, que (encara visc a fora, lluny al nord) tinc els mateixos sentiments de les meves Comarques.
Publica un comentari a l'entrada