dijous, 17 de març de 2016

Col·laboració

Cada any pels volts d'aquestes dates, a l'inici de la primavera m'agafa una mena d'energia per fer plans,  per organitzar l'estiu, per dur a terme coses que em fan il·lusió.
Moltes vegades són petits projectes que tenen a veure amb millores a casa, no pas grans empreses sino idees que tinc que crec que poden contribuir a assolir un nivell superior de benestar. 
Molta inspiració la trobo al Pinterest. Porto ja un temps sent usuària d'aquesta xarxa, i  hi tinc uns quants taulells amb temes que m'interessen, molts relacionats amb la decoració,  amb l'estil (sigui de vida o de vestir) , amb l'estètica de les coses o amb les meves afeccions.
L'any passat  la veta em va sortir per arreglar el meu balcó, plantar rosers,  comprar un llimoner i tunejar  un racó insuls  que no tenia cap gràcia. No és que hagi millorat dràsticament, però bé, sí que és més agradable.


Enguany a part de la meva dèria dels canvis i millores,  m'han regalat un projecte fantàstic que és col.laborar amb una exposició de peces de ceràmica. Participar en un esdeveniment així m'omple de ganes, gratitud i alegria. I a més a més puc aprendre un  munt de coses! 

divendres, 11 de març de 2016

Per a què et vull

A tu et vull per riure, per compartir el nostre temps, per a sentir-me atractiva encara que em sobrin aquests ditxosos quilets de més, per acariciar-te i que m'acariciís, per a  abraçar-te, per a seguir jugant amb les nostres mirades de complicitat, per donar-nos la ma quan caminem i sentir-me protegida encara que no ho necessiti, per olorar la teva pell i que el desig de tu s'encengui com un pilot automàtic, per notar la teva presència imponent al meu costat  quan estem estirats dins del llit.

Sí, sóc autosuficient i no necessito un home per viure i ser feliç.
Però sense tu no ho seria tant com ho sóc ara.


dimecres, 9 de març de 2016

Un post de música

No sóc persona de penjar música al bloc, però ahir tornant de la feina vaig sentir aquesta cançó tan  maca que em va inspirar a posar-la aquí. És vella però per mi és molt actual: la raó ets tu . 
Traducció catalana després de la lletra original una mica més avall.


I'm not a perfect person
There's many thing I wish I didn't do
But I continue learning
I never meant to do those things to you
And so I have to say before I go
That I just want you to know
I've found a reason for me
To change who I used to be
A reason to start over new
And the reason is you
I'm sorry that I hurt you
It's something I must live with everyday
And all the pain I put you through
I wish I could take it all away
And be the one who catches all your tears
That's why I need you to hear
I've found a reason for me
To change who I used to be
A reason to start over new
And the reason is you
And the reason is you
And the reason is you
And the reason is you
I'm not a perfect person
I never meant to do those things to you
And so I have to say before I go
That I just want you to know
I've found a reason for me
To change who I used to be
A reason to start over new
And the reason is you
I've found a reason to show
A side of me you didn't know
A reason for all that I do
And the reason is you

No sóc una persona perfecte
Hi ha moltes coses que voldria no haver fet
Però continuo aprenent
No hauria volgut fet-te mai coses així
I he de dir això abans de marxar
Que vull fert-te saber

He trobat un motiu per mi
Per canviar qui era jo
Una raó per començar de  nou
I la raó és tu


Em sap greu haver-te fet mal
Es una cosa amb la que he de viure cada dia
I tot el dolor que et vaig fer passar
Voldria treure't-el del tot
I ser el qui et recollís totes les llàgrimes
Per això voldria que sentissis

He trobat un motiu per mi
Per canviar qui era jo
Una raó per començar de  nou
I la raó és tu





divendres, 4 de març de 2016

Tenir algú quan ja no es té ningú


Quan el terra va tremolar sota els meus peus i el mon s’enfonsava en unes arenes movedisses que m’engolien per moments jo no vaig tenir ni  la mare, ni la germana, ni l’amiga de l’ànima per anar  a plorar sobre una espatlla confortant. Vaig tenir una colega de feina, la  Christa, un alemanya establerta a Suècia, amb qui no m’hi feia especialment ni a qui sentia massa pròxima, però que em va oferir la seva d’espatlla per explotar en sanglots de desamor i desesperació. Mai li agrairé prou haver estar al meu costat en aquells moment de basarda, de tristesa immensa.