L’empresa per la
que treballo a canvi d’uns quants euros
cada mes està en procés de decreixement.
I això tan
extrany , què vol dir? Doncs és una
excusa per guanyar encara més diners dels que solia guanyar habitiualment. Durant els darrer anys, aquesta empresa havia guanyat molt mercat a la
península Ibèrica. Va pasar de ser una
desconeguda a fer-se un lloc entre les empreses d’alimentació. A força d’anar conquistant nous clients, els
meus predecessors havien aconseguit un troç gens despreciable del pastís dels
ingredients alimentaris. L’any passat la
multinacional va fer un canvi d’estratègia
que s’ha estat implantant aquest últims mesos. La finalitat d’aquest
canvi és contrarestar les pèrdues col.lossals
causades pel gran catacrac de les finances internacionals
i sobretot les consequències
desatroses de la fallida de Lheman Brothers petés donat quela meva empresa n’era un dels principals accionistes.
Aquesta
estratégia es resumeix amb que estem
perdent clients a ritme frenètic i VOLUNTARIAMENT. Per mi era incomprensible com es podien tenir
més beneficis perdent clients però ara, més o menys, ho entenc millor. La majoria dels clients que
gestionavem desde les nostres oficines eren/són ( ja no sé què pensar) empreses
del sector de l’alimentació que
fabriquen per a la seva propia marca o
per marques blanques , tipus cadenes de supermercats com Mercadona, El Corte
Ingles , i tants d’altres . El mercat peninsular és encara molt endogàmic, a
cada comunitat fins i tot a cada provincia hi ha empreses que venen només en el seu ambit geogràfic i tot i que no són xifres de vendes despreciables sí
que son reduïdes si es comparen amb marques
d’abast internacionals o global.
Doncs bé la meva
multinacional no està interessada en aquest sector ni en gairebé cap a Spain & Portugal. Han deixat de fer productes nous per el
nostre mercat . Per ells, que es consideren els grans abastedors mundials, els nostres negocis són xifres equivalente a
xavalla, calderilla, i no interessa. No hi ha prou marge de benefici segons ells. Només volen clients globals que
comprin globalment i desenvolupin globalment; es a dir: les grans marques que un es pot trovar arreu
del mon: Knorrs, Unilevers, Sarah lees, Nestlés frito-Lay s i per l’estil. Firmes que generen tones i tones de comandes
i que amb el mínim esforç donen grans beneficis però que a Catalunya conviuen a les prestatgeries del súper amb altres firmes locals d’estructura més
reduïda.
És una llàstima perque el meu lloc de treball es veu afectat
amb una reducció de feina, però indubtablement els nostres competidors troben noves oportunitats
d’una manera molt clara. Qui ho vulgui
aprofitar té al davant una mina d’or.
Jo l’únic que puc
fer és deixar de comprar aquestes
marques que em prenen la feina. Au!
:P